Neix a Vilafranca del Penedès a l'any 1960, per pura casualitat sota la constel·lació de peixos.

Des de 1974, al costat del seu professor i amic Àngel Cuadros es va endinsar en el món de la pintura, havent efectuat diverses exposicions, tant a l’estat Espanyol com a l’estranger.

Juntament amb els seus amics, el també pintor Josep M. Parera i Romagosa,
i el poeta Josep Maria Rovira i Torner, formaren dos col·lectius:
“Els Pinta Cementiris” (1982) i “l'Aiguada”(1984).

També s’endinsà una llarga temporada en el món del disseny gràfic, concretament en el taller “Llum & Ombra”, (1982-1989) al costat del seu bon amic Ramon Ruiz.

Des de la mort del seu amic Parera Romagosa (1989)
fins al 2003 va deixar de pintar.

S'inicià en el món de l’escriptura com a col·laborador en setmanaris i revistes:
“Tothom” (Vilafranca 1975-1978)
“Celobert” (Vilafranca 1978)
“l’Ateneu” (Vilafranca 1978)
“La Grailla” (Còrdova 1981)
“Lúdic publi-magazine” (Vilafranca 1984) de la qual va ser director.

Ha escrit també guions per curt metratges:
“El Despertador” (1981)
“Cementerios” (1981)
“El desván” (1982)
els tres per Delta Cine (Còrdova).

Al 1977 col·labora un breu temps amb el grup de teatre “Bola 69” amb el seu amic Jordi Bové, un grup de teatre que neix de la fusió entre “Generació 60” i “Colla Dela”, per qui escriu alguns gags còmics. Però ràpidament, i degut a la seva condició d’agnòstic, abandona el grup.

A l'any 1978, junt amb tres autors més, en Manel Alayo, Quim Jubert i
Anna Torras, publiquen el recull de poemes “Qui sap si tu també?”
Alguns dels seus poemes, gràcies als cantautors Paton Soler i Josep M. Picas s’han esdevingut cançons.

A l'any 1989 escriu “Cartas a Maria Elisa”, un recull d'anotacions en forma d'assaig dirigides a una irreal pintora amiga seva, sobre els seus dubtes existencialistes, que mai ha publicat.

“Crim a L'Espirall” (2000) la seva primera novel·la es un passeig per l'amor cap a la pintura, l’obsessió per la bellesa, i la passió pel cos de dona, des de l'erotisme fins a la morbositat, que desembocarà en un estrany crim.
Novel·la ambientada entre la Barcelona més decadent i a la seva vila natal: Vilafranca del Penedès. En la seva narració, com si d'una vella paleta de pintor es tractés, barreja les seves vivències, unes de reals, altres d’oníriques per endinsar-nos amb un llenguatge senzill, dins una historia d'amor i passió comdemnada per una estranya malaltia: l’agorafòbia, una cruel malaltia que coneix prou be, ja que la pateix des de 1986 .

“, El Color de la Mort” (2001) Segrestos, assassinats, traïcions, sexe... Tot envoltat en un misteri de contraban d’obres d’art. Amb l’illa de Menorca, que tant estima, com escenari.

“Annie Keaton”(2001) sèrie televisiva de tretze episodis i la seva adaptació al teatre amb el nom de “Morgana Pérez” (2002), una comèdia en tres actes, plena de flash-backs de la seva infància i joventut, sobrecarregada de cinisme.

“L’Olor del Coriandre” (2002). Una reflexió sobre el sexe, l’amistat, l’agnosticisme i la mort, en un viatge al·lucinant per l’Índia mística. Un país que la seva escènica sempre l’ha fascinat i, que per la seva condició d’agorafòbic ni ha pogut visitar-lo i té prou clar que ja mai ho podrà fer. <<No he estat mai a l’Índia, es més trist encara pensar que mai hi podré anar, però he escrit sobre ella, de la mateixa manera que son molts els escriptors que han escrit sobre l’edat mitja sense haver-hi estat mai>>.

“Be my Baby” (2003) Es el seu nou projecte en el que actualment hi està treballant. Una novel·la ambientada a Itàlia, on els assassinats i el cinisme en són el principals ingredients.

Des de fa poc, juntament amb en Jordi Bové, a reagrupat a vells amics que havien fet teatre plegats per crear el grup de teatre “La Gota”(2002) del que n’és director. “La Gota” ha representat en el any 2002 íntegrament “Els pastorets” d’en Folch i Torres. Actualment esta treballant per representar “Morgana Pérez” i també amb un muntatge oníric basat amb “Rumbo a peor” de Samuel Beckett.
“La Gota”, tot i amb les adversitats i les traves polítiques en que es va trobant pel camí, està lluitant fermament per crear una escola lúdica de teatre a Vilafranca, una escola agnòstica, laica i apolítica.